Durant la Segona Guerra Mundial no es van celebrar els Jocs Olímpics. Les primeres competicions d’estiu es van organitzar el 1948 a Londres, que es va convertir en un signe de l’inici d’una vida pacífica de ple dret, inclosa en el camp dels esports.
Londres va ser escollida la capital dels jocs, malgrat la difícil situació econòmica de Gran Bretanya durant aquest període. El país encara va conservar el sistema de targetes introduït en temps de guerra per manca d'aliments. Ja era la segona olimpíada de Londres, la primera es va organitzar el 1908 i no tenia diferències d’abast.
En total, hi van participar atletes de 59 països. Alemanya i Japó van ser exclosos dels jocs com a països agressors durant la Segona Guerra Mundial. La Unió Soviètica estava estudiant la possibilitat d’enviar el seu equip a la competició, però això no es va poder fer a causa de diferències polítiques. També, diversos països van delegar els seus atletes als jocs per primera vegada. Entre ells es trobaven Birmània, Veneçuela, Líban i diversos altres països.
A la classificació no oficial de l'equip, el primer lloc va ser a l'equip nord-americà. Els majors èxits van assolir els corredors i nedadors nord-americans, tant dones com homes. Suècia i França van ocupar el segon i el tercer lloc amb un fort marge del líder. Gran Bretanya ha estat només la dotzena a la classificació general de medalles per país. L'equip només va rebre tres premis d'or: dos a rem i un a vela.
L’equip finlandès s’ha convertit en el líder indiscutible en gimnàstica. Va obtenir 6 medalles d'or, 2 de plata i 2 de bronze. Les competicions d’homes a cavall van ser reconegudes com a úniques. Tres atletes finlandesos van rebre medalles d’or, tot i que inicialment se suposava que va presentar un conjunt de premis.
A la boxa, dos atletes argentins van guanyar immediatament. Els equips de Sud-àfrica i Hongria van poder presumir del mateix nombre de premis. Els nord-americans, líders en molts altres esports, van aconseguir obtenir només una medalla de plata.
Un fet interessant va ser que la selecció anglesa de futbol no va poder ingressar el nombre de medallistes. L’or va ser a Suècia, la plata a Iugoslàvia, i el bronze a Dinamarca.