Les primeres competicions de tir olímpic es van celebrar el 1896 a Atenes. Després només van participar homes en la competició. Des del 1968, les dones van començar a competir en aquesta disciplina.
Al programa olímpic d’estiu, el tir es va convertir en esport independent el 1996. Ara en aquesta competició s'estan sortejant 15 conjunts de premis.
El tir olímpic es divideix en bala i estand. El primer està fabricat amb armes rifades al traç. Si s’utilitzen canons aeris, es dispararan trets des d’una distància de 10 metres. Per a armes de foc, la distància entre el tirador i la diana hauria de ser de 25 o 50 m.
Durant la competició de tir amb armes pneumàtiques entre homes, els atletes disparen 60 vegades amb una pistola i un rifle. Les dones reben 40 intents.
Els homes disparen 60 trets a una distància de 25 i 50 m d'una arma de foc. El temps es compta des d'una distància més curta. Les dones esportives disparen dues vegades 30 vegades des dels 25 m.
El tercer exercici de tir de bales: amb un rifle esportiu. Al seu torn, aquesta disciplina es divideix en dos tipus: des d’una posició propensa i des de tres posicions. En la primera competició, els atletes realitzen 60 tirs des dels 50 m. A la segona competició es realitzen una sèrie de trets: primer estirat, després des del genoll i finalment dempeus. Els homes realitzen 40 trets de cada posició des d'una distància de 50 metres fins a l'objectiu, i una dona - 20 a la mateixa distància. Com més punts recopilin el tirador, més s'aproparà a la victòria.
El tir amb trampa és diferent perquè es realitza a l'aire lliure als camps de tir. L’arma utilitzada en aquest cas és una escopeta amb escopeta. El rodatge es realitza sobre blancs voladors (broqueta). Quan es calcula el resultat del rendiment, es té en compte el nombre d’objectius trencats. Hi ha diversos tipus d’estands. Per a competicions masculines s’utilitzen rodons, tribunes de trinxera i una escala doble. El campionat entre dones es determina en una escala rodona i una escala.
