Els Jocs Olímpics de 1920 es van celebrar a la ciutat belga d'Anvers. L’obertura oficial dels Jocs Olímpics va tenir lloc el 14 d’agost i es va tancar el 29 d’agost. Tot i així, per diverses raons, les competicions en alguns esports es van celebrar ja abans o més tard d’aquest període.
Els Jocs Olímpics es van celebrar només un any i mig després de la fi de la Guerra Mundial. A continuació, Bèlgica va patir moltíssim, patint greus pèrdues humanes i materials. El record de l’experiència encara era massa fort. Per tant, les delegacions esportives d’Alemanya, així com els seus aliats, no van ser convidades als Jocs Olímpics, ja que van ser aquests països els que van ser considerats els principals culpables de la terrible vessament de sang. Així mateix, els atletes de la Rússia soviètica no van rebre invitacions, ja que els països occidentals no van reconèixer el govern bolxevic, encapçalat per V.I. Ulyanov-Lenin.
A la cerimònia d’obertura dels Jocs Olímpics, el seu símbol principal es va alçar per primera vegada: la bandera olímpica, que és un drap blanc rectangular amb cinc anells de diversos colors entrellaçats. Segons el pla del baró Pierre de Coubertin, el pare dels Jocs Olímpics revifats, aquests anells havien de simbolitzar tots els continents habitats. Abans d'això, es va servir a la catedral d'Anvers un servei de memòria per a totes les persones que van morir durant la guerra mundial. A continuació, les colomes blanques es van alliberar al cel com a símbol de pau i tranquil·litat. Aquesta bonica costum, de deixar fora les colomes blanques, es va observar durant molts anys, fins als Jocs Olímpics de 1988 a Seül.
El rei de Bèlgica, Albert I., va inaugurar oficialment els Jocs Olímpics, l'atleta Victor Boen va jurar primer, que es va comprometre a lluitar per la victòria amb honestedat, d'acord amb les regles.
Els Jocs Olímpics van despertar un gran interès del públic i de la premsa, però com que el preu de les entrades va ser massa elevat, les competicions sovint es feien en estands mig buits. En l'esdeveniment, l'equip nord-americà va aconseguir 41 medalles d'or, 27 de plata i 27 de bronze. Per exemple, l'atleta nedador d'aquest país E. Bleibtroy va rebre tres oros olímpics, aconseguint alhora tres rècords mundials.
Molts esportistes van exercir de manera brillant als Jocs Olímpics d'Anvers, aconseguint resultats notables. Així doncs, el noruec O. Olsen a les competicions de tir va rebre fins a 6 medalles, de les quals 4 d'or, i el corredor finlandès P. Nurmi va guanyar 2 medalles d'or i 1 de plata.
