Començaven els tan esperats Jocs Olímpics d’estiu 2012 a Londres i tots els esportistes que hi participaren van començar la seva lluita pel premi principal d’aquestes competicions internacionals: medalles. Tot atleta dels Jocs Olímpics vol participar en la cerimònia de lliurament. Al cap i a la fi, una medalla és, en primer lloc, una recompensa pel dur treball que han realitzat cadascun d’ells al llarg dels anys.
El dissenyador de la medalla olímpica va ser el principal dissenyador anglès David Watkins. Les seves obres es troben en museus de Victoria i Albert a la capital de la Gran Bretanya.
La presentació del projecte dels premis dels Jocs Olímpics va tenir lloc l’estiu del 2011. Aquesta vegada s’hauria de crear les medalles més grans de la història de la competició: 85 mil·límetres de diàmetre i 7 mil·límetres de gruix, cosa que està associada a l’aniversari de la trentena Olimpíada. A més dels canvis en la mida de les medalles, el disseny també va adquirir noves funcions. A un costat de la moneda està representada la majestuosa deessa grega de la victòria, Nick, deixant Partenó i com si es dirigís cap a la capital de la boira Albion per assistir als Jocs Olímpics. El revers de la moneda es presenta en forma de l’emblema principal de la competició, situat al fons de les línies que s’entrecreuen. Els raigs entrellaçats signifiquen la cohesió i l'energia dels esportistes, i el riu Tàmesi, tradicionalment simbolitza la ciutat de Londres.
Londres té l’honor d’acollir els Jocs Olímpics per tercera vegada. I aquest any, els dissenyadors anglesos van decidir fer les medalles úniques, no com els premis dels jocs anteriors. Realment ho van fer. No obstant això, l’aparició de la medalla no afecta realment el valor del premi desitjat per cap atleta. Les medalles de cada olimpíada són trofeus únics i incomparables, independentment del seu disseny.
Els britànics es van apropar al procés de creació de les medalles dels Jocs Olímpics de 2012 amb una gran responsabilitat i van utilitzar tot el seu potencial creatiu per poder sentir-se orgullosos de la seva creació.
