El país que acull els Jocs Olímpics està intentant que les cerimònies d’obertura i tancament siguin memorables, per fer servir tots els assoliments possibles del pensament tècnic, per donar un sabor nacional brillant. Tot i això, algunes tradicions romanen inalterades i serveixen per formalitzar cada cerimònia de clausura dels Jocs Olímpics.
Cada cerimònia de cloenda va acompanyada d’una marxa general d’esportistes. Totes les delegacions que participen als jocs entren a l'estadi com una sola columna. Un atleta de cada país porta una bandera i tots els esportistes marxen al seu darrere, sense cap agrupació ni distinció. Durant la cerimònia, els atletes es barregen i es dispersen per l’estadi, formant-se, com ja va ser, “un sol poble”.
Interpreten l'himne nacional de tres països: Grècia (depenent del país on es van inventar els Jocs Olímpics), el país amfitrió i el país on se celebraran els propers Jocs Olímpics d'Hivern o Estiu. Al mateix temps, les banderes d’aquests països s’alcen –la bandera de Grècia al pal dret, la bandera del país amfitrió–, a la central, la bandera esquerra queda al país en què estan previstes les properes olimpíades.
La segueix la cerimònia d’Anvers, durant la qual el cap de la ciutat, que va organitzar els jocs, transmet una bandera olímpica especial al president del Comitè Olímpic Internacional. Per a aquest propòsit, hi ha tres banderes decorades amb serrells i lligades al pal de bandera amb cintes de colors.
Es tracta de la bandera d'Anvers, atorgada al Comitè Internacional als Jocs Olímpics d'estiu de 1920 per la ciutat d'Anvers i que es transmet a les següents ciutats amfitriones dels Jocs d'Estiu fins als Jocs de 1988 a Seül. La segona bandera és la bandera de Seül, lliurada per l’alcalde de la ciutat a l’alcalde de Barcelona el 1988. També està destinada a ciutats que acullen els Jocs d’estiu. Als Jocs Olímpics d’hivern de 1952 a Oslo, va aparèixer una tercera bandera, que es trasllada a cada ciutat que acollirà els propers Jocs Olímpics d’hivern.
El president del Comitè Olímpic Internacional, després d’haver rebut la bandera del cap de la ciutat que acull els Jocs Olímpics, l’entrega a l’alcalde de la propera ciutat on hi ha previstos els Jocs Olímpics. Al seu torn, ell fa onar aquesta bandera vuit vegades. La nació que acull els propers Jocs Olímpics presenta la seva cultura amb representacions teatrals i de dansa.
A continuació, es fan discursos pel president del Comitè Organitzador Olímpic del país amfitrió i el president del Comitè Olímpic Internacional. Ells tanquen oficialment els Jocs Olímpics i conviden a retrobar-se quatre anys després per als propers jocs. Al so de l’himne que toca, s’extingeix la flama olímpica, s’abaixa la bandera i es lleva de l’estadi.
