Els XXII Jocs Olímpics d’Estiu es van celebrar a Moscou del 19 de juliol al 3 d’agost de 1980. Durant aquest temps, es van establir 36 rècords mundials i 74 olímpics, però els Jocs Olímpics de Moscou es van recordar no només pels èxits esportius.
Els Jocs Olímpics de 1980 van ser únics no només per a l’URSS, sinó també per a tot el món, per primera vegada els Jocs Olímpics es van celebrar en un país socialista. En honor d’aquest esdeveniment, la Unió Soviètica va obrir les portes a ciutadans estrangers, però no tothom va poder venir.
El 20 de gener de 1980, el president dels Estats Units, Jimmy Carter, va anunciar un boicot als Jocs Olímpics de Moscou i va demanar que altres països ho fessin. El motiu del boicot va ser l’entrada de les tropes soviètiques a l’Afganistan. Aquesta mossa de Carter va ser dictada en gran mesura pel seu desig d’afegir vots a la vigília de les eleccions: molts ciutadans nord-americans van acusar el president d’un liberalisme excessiu respecte a la Unió Soviètica. 63 estats més, entre els quals el Canadà, Alemanya, el Japó i Àustria, van respondre a la crida al boicot als Jocs Olímpics de Moscou. L’enfrontament polític entre els països del Pacte de Varsòvia i els països de l’OTAN va agreujar la situació. Als EUA, esperaven l’absència entre els participants
Esportistes olímpics de països més importants d’Occident i de la Xina convertiran els Jocs de Moscou en un esdeveniment del segon grau.
Tres dies abans de l’obertura dels Jocs Olímpics, el llavors president del Comitè Olímpic Internacional, Juan Antonio Samarancha, va mantenir converses i va convèncer Itàlia, Gran Bretanya i Espanya perquè enviessin els seus esportistes als Jocs a Moscou. Dels nombrosos països participants en el boicot, per exemple, de França, Gran Bretanya i Grècia, els atletes van venir individualment i van actuar sota bandera olímpica. Malgrat tots els esforços, els Jocs de la URSS van tenir el menor nombre de participants des dels Jocs Olímpics de 1956, celebrats a Melbourne.
Els XXII Jocs Olímpics de l'any van demostrar una vegada més que els Jocs Olímpics no només són esports, sinó també lluites polítiques entre països. Malauradament, desenes d’atletes d’arreu del món que somiaven realitzar els Jocs Olímpics, però no van poder demostrar els seus èxits atlètics, van patir aquesta lluita. Quatre vegades campiona olímpica Lisa Leslie va comentar: "Els polítics de Washington han trencat el destí de molts grans esportistes: alguns encara lamenten la pèrdua de quatre anys de la seva vida, mentre que d'altres consideren que les seves medalles no són completes". Més tard, com era d'esperar, l'URSS i els seus aliats van anunciar un boicot als Jocs Olímpics de 1984, que van tenir lloc als Estats Units. Aquesta decisió va influir en el destí de molts atletes soviètics i aviat l’equip de l’URSS va perdre la seva posició de lideratge.
