La mascota olímpica és un dels símbols dels Jocs Olímpics. Es tracta d’una imatge d’un animal característic del país al territori del qual es mantenen els jocs, o d’una imatge d’algun objecte inanimat. El país amfitrió dels jocs utilitza la mascota amb finalitats publicitàries i comercials, per atraure interès en els Jocs Olímpics i obtenir una font addicional de fons.
La mascota es va utilitzar per primera vegada als Jocs Olímpics d’estiu de Munic el 1972. Després, com a símbol, es va triar el dachshund Waldi. Tal com van explicar els desenvolupadors de la mascota, els dachshunds es caracteritzen per tenir qualitats com la constància, la constància, la destresa. I això és absolutament necessari per a un esportista que vol tenir èxit. A més, Munic és la capital de l'estat federal de Baviera, on els dachshunds són molt populars com a mascotes.
Als propers Jocs Olímpics d’estiu de 1976 a la ciutat canadenca de Mont-real, el castor Amik era la mascota. L'elecció d'aquest animal en particular és profundament simbòlica, ja que, a causa de la venda de pells de castors, el Canadà va existir en el primer període de la seva història. A més, el castor es caracteritza per qualitats com la paciència, el treball dur, sense la qual l'atleta no té res a somiar amb bons resultats. I la paraula "amik" en traducció d'algunes llengües índies significa només "castor".
Els ciutadans de Rússia coneixen i es mostren a prop de la mascota dels Jocs Olímpics de Moscou celebrats el 1980: l'origen Misha. Va ser creat per l'il·lustrador Viktor Chizhikov. Tot i que l'ós de la natura és un perillós depredador, el miserós d'ós Misha va evocar sentiments completament diferents. Tenia un aspecte dolç, de bon humor i alegre. I l’acord final de la cerimònia de clausura dels Jocs Olímpics, quan es va llançar al cel una nina que representava un ós de peluix amb l’ajuda de globus, sense exagerar va commocionar un gran nombre d’espectadors. Van quedar encantats i commoguts.
Un altre mamífer depredador - el tigre - es va convertir en la mascota dels Jocs Olímpics de 1988 a Seül. És cert que els organitzadors dels jocs el van convertir en un petit tigre Hodori (traduït del coreà "Hodori" - "Tiger Boy") - alegre, de bon humor i divertit. Per reforçar aquesta impressió, van "donar" a la cadera de tigre un barret de pagès negre, que tradicionalment es duia als pobles coreans.