Cada cop després dels Jocs Olímpics, els analistes de tot el món calculen no només quantes medalles va guanyar un equip en concret i quants aficionats van visitar complexos esportius, sinó també quin pressupost es va gastar per organitzar competicions tan grans.
Un dels líders del rànquing dels Jocs Olímpics més cars del món és Estiu 2008. Segons els experts, la Xina va agafar prop de 40 mil milions de dòlars per celebrar competicions i, alhora, les autoritats celestes van poder fer-ho tot de manera que no tenien deutes. Això es deu al fet que la Xina té una quantitat enorme de recursos que poden justificar el cost de la construcció d’instal·lacions esportives, el transport, la millora del metro. La construcció d’instal·lacions olímpiques va suposar almenys un 20% del pressupost total. Per això, cridaven la seva grandesa i minuciositat. Els fons restants es van destinar a millorar la infraestructura de la ciutat i directament als Jocs Olímpics. Tot el món va observar amb admiració la magnífica cerimònia d’obertura de la competició. No menys magnífics i solemnes, els xinesos van tancar els seus esdeveniments esportius.
De les competicions olímpiques celebrades, els Jocs de Mont-real de 1976 també van ser reconeguts com a costosos: la seva organització va obtenir uns 20.000 milions de dòlars i van ser oberts per membres de la família reial, que van estar plenament presents al Canadà. Els XXI Jocs Olímpics van començar amb l’entrega de foc mitjançant un làser dirigit per un satèl·lit espacial. L’enorme torre que es va instal·lar a l’estadi encara es considera una de les més grans del món. Fins avui, aquests jocs són considerats un dels més espectaculars i emocionants per a milions de seguidors de tot el món. També són notables el fet que els propietaris d'aquests concursos no podrien guanyar una sola medalla d'or. La celebració d’un esdeveniment tan a gran escala va obligar el país al deute, pagat durant 30 anys. El govern va haver de prendre mesures d’estalvi sense precedents, per exemple, per elevar l’impost sobre els productes del tabac al 20%. Es va cancel·lar només més a prop del 2000.
Atenes 2004 no es troba molt per darrere de Mont-real. Es van gastar uns 15 mil milions de dòlars en competicions gregues, la qual cosa va suposar un gran deute amb el país, a la regió del 112% del PIB de Grècia. Pel que fa a cada família en concret, la quantitat de deute ascendia a uns 50.000 euros de cada casa. Una part bastant gran del cost es va destinar a garantir la seguretat de la competició. Això es va deure al fet que la memòria de tot el món encara tenia records nous dels atemptats de l’11 de setembre. A més, moltes finances van "menjar" i la millora de les infraestructures no és la més desenvolupada dels països europeus.
Es preveu que els Jocs Olímpics de Londres 2012 s’uneixin a aquesta llista. Tot i que el seu pressupost es defineix oficialment com a 2.000 milions de dòlars, els experts estimen que el seu arranjament tindrà com a resultat 32.000 milions d'Anglaterra.
Els Jocs Olímpics de Rússia a Sochi també figuraran a la llista dels més cars. De fet, en lloc dels 12.000 milions de dòlars previstos, ja s'han gastat 30 mil milions en la seva implementació, i aquest no és el límit, actualment ni les instal·lacions olímpiques ni la infraestructura de la ciutat estan preparades per a un esdeveniment d'aquesta magnitud.
