El 1992 es van celebrar els Jocs Olímpics a Barcelona. Per primera vegada, Espanya va acollir esdeveniments esportius d’aquest nivell. Aquesta va ser una bona oportunitat perquè el país demostrés els seus èxits econòmics després de la fi del règim autoritari del govern.
L’any 1992 va esdevenir políticament força difícil per a molts estats. Això no podia afectar els Jocs Olímpics. Els equips de 169 països van participar en els jocs, però no hi havia la URSS ni Iugoslàvia - en aquell moment aquests països s'havien dividit en diversos estats cadascun. En el cas dels atletes de l’antiga URSS, es va decidir formar l’Equip Unit, actuant sota bandera blanca amb anells olímpics. Tanmateix, Letònia, Lituània i Estònia van decidir actuar com a equips nacionals separats. Una situació similar s'ha produït amb Iugoslàvia. Tres països que van deixar la seva composició - Croàcia, Eslovènia, així com Bòsnia i Hercegovina - van representar equips independents. La resta d’atletes iugoslaus van competir en un equip de participants olímpics independents.
L’equip alemany també es va convertir en el nou equip, jugant per primera vegada des de la unificació del país. La primera vegada que els atletes de Namíbia van anar als jocs.
Tot i la pèrdua d’atletes bàltics, l’equip conjunt de l’antiga URSS va poder ocupar el primer lloc en la classificació de les medalles no oficials. Tenien especial èxit els nedadors i les gimnastes. En esports d’equip, l’equip de bàsquet femení va portar or.
Els Estats Units van ocupar el segon lloc, amb un marge important en el nombre de medalles d'or. Els corredors i tennistes nord-americans han demostrat tradicionalment un alt nivell d’habilitat.
El tercer era l’equip d’una Alemanya unida, ja que va poder enviar als jocs els millors esportistes de la RDA i la RFA - països molt forts en termes esportius. El quart va ser la Xina, que era un resultat excel·lent per a aquest país en aquell moment. Una actuació digna dels atletes xinesos va demostrar que el país està prestant més atenció als esports. Els resultats finals d'aquesta política es van fer visibles als Jocs Olímpics de 2000, quan Xina es va convertir en un dels líders reconeguts en els esports d'estiu.
