El simbolisme olímpic és el que distingeix jocs d’aquestes proporcions d’altres competicions mundials. Va néixer junt amb tot el moviment i representa tot un complex d’atributs diversos. Alguns d’ells són bàsics i sense canvis, d’altres varien segons on tingui lloc aquesta o aquella Olimpíada.
Els símbols olímpics es representen amb diversos atributs alhora: un emblema, una bandera, un lema, un principi, un jurament, foc, medalles, una cerimònia d’obertura i un talismà. Cadascuna d'elles té la seva pròpia càrrega funcional i compleix tots els requisits de competicions esportives de primer nivell.
L’emblema dels Jocs ha estat aprovat des del 1913 i està inalterat. És familiar per a tothom: cinc anells de colors entrellaçats. Funciona des de quan es va desenvolupar tenint en compte els símbols grecs antics dels Jocs Olímpics. Cinc cercles signifiquen cinc continents que participen en competicions esportives. A més, la bandera de qualsevol país ha de complir almenys un color que es presenti als anells olímpics. Per tant, l’emblema del moviment olímpic serveix de factor unificador.
La bandera és igualment important. És una imatge de les anelles olímpiques en un plafó blanc. El seu paper és molt simple: el color blanc simbolitza el món. I en combinació amb l’emblema es converteix en símbol de pau durant els Jocs. Es va utilitzar per primera vegada com a atribut de competicions el 1920 a Bèlgica. Segons les regles dels Jocs Olímpics, la bandera ha de participar tant en cerimònies d’obertura com de clausura. Després de finalitzar els Jocs, s’ha de traslladar al representant de la ciutat on es faran les properes competicions d’aquí a 4 anys.
El lema dels Jocs Olímpics és l’eslògan llatí: "Citius, Altius, Fortius!". Traduït al rus, vol dir "Més ràpid, més alt, més fort!". El paper del lema als Jocs Olímpics és recordar constantment a tots els presents, pels quals tothom es va reunir aquí.
El principi "El principal no és la victòria, sinó la participació" és la declaració olímpica, apareguda el 1896. El simbolisme del principi és que els esportistes no han de sentir-se desbordats si perden. El seu propòsit és que els competidors no es deprimeixin, sinó que, al contrari, troben la força i es preparen millor per als propers Jocs.
El jurament tradicional es va utilitzar el 1920. Són paraules sobre la necessitat de respectar els vostres rivals, d’observar l’ètica esportiva. No només els atletes fan juraments, sinó també jutges i membres de les comissions avaluadores.
Per descomptat, no es pot ignorar un símbol tan olímpic com el foc. El ritual prové de l’antiga Grècia. El foc s’encén directament a Olimpia, després es trasllada a una torxa especial que, viatjant per tot el món, arriba a la capital dels Jocs Olímpics. Necessitem el foc com a símbol per emfatitzar que la competició esportiva és un intent de millora, és una lluita honesta per la victòria i també és pau i amistat.
Les medalles no només són una recompensa, sinó també un cert símbol dels Jocs. Serveixen com a homenatge a esportistes forts i, alhora, emfatitzen que totes les persones són germans, perquè Al podi hi ha representants de diverses nacionalitats.
La cerimònia d’obertura és un atribut obligatori dels Jocs Olímpics. En primer lloc, estableix l’estat d’ànim amb les dues setmanes d’antelació. En segon lloc, es tracta d’una demostració del poder de l’amfitrió. En tercer lloc, la cerimònia d'obertura és la força unidora. Això es deu al fet que una desfilada d’atletes és obligatòria per a ella, en la qual els futurs rivals van de costat, d’espatlla a espatlla.
El símbol canviant dels Jocs Olímpics pot ser anomenat talismà. De fet, per a cada competició s'està desenvolupant un nou atribut. Ha de ser aprovat per la Comissió del COI, seleccionada entre diverses opcions proposades. Aquella sobre la qual s’aturen com a resultat es patent i es converteix en un símbol del moviment olímpic en un any determinat. La mascota ha de complir diversos requisits: reflectir l’esperit del país amfitrió dels Jocs Olímpics, portar sort als esportistes i crear un ambient festiu. Per regla general, la mascota olímpica es presenta en forma d’animal, popular pel país on té lloc la competició. En alguns casos, es pot fer en forma de criatura fantàstica.
