Durant la discussió dels III Jocs Olímpics, el Comitè Olímpic Internacional va decidir organitzar-lo als Estats Units, ja que aquest país va mostrar bons resultats en els dos jocs anteriors. Inicialment, volien celebrar els Jocs Olímpics de Chicago o Nova York, però, com a resultat, la decisió va caure sobre la petita ciutat portuària de Sant Lluís.
Els III Jocs Olímpics de Sant Lluís, juntament amb París, es van celebrar en el marc de l’Exposició Mundial. Tot i això, la direcció local de l’Exposició no la va considerar com una competidora, sinó que, al contrari, va fer tot el possible per utilitzar els jocs amb propòsits publicitaris. A més, els organitzadors van repetir alguns dels errors dels Jocs Olímpics de París de 1900. A causa de la participació a l'Exposició Mundial, les competicions van quedar relegades a un segon pla, i els propis Jocs Olímpics es van estendre durant gairebé 5 mesos (1 de juliol - 23 de novembre de 1904). Moltes competicions es van celebrar sota la tutela de diverses organitzacions professionals, però, malgrat això, se'ls va donar el títol de disciplines olímpiques.
Segons el COI, 12 països van participar als jocs d'estiu a Sant Lluís. L’únic estat que va participar per primera vegada a la competició va ser Sud-àfrica. En comparació amb els Jocs Olímpics de París, el nombre de països participants ha baixat molt. Els 13 estats participants als Jocs d’Estiu de París no van poder venir a Sant Lluís per motius econòmics. Rússia, que aleshores lluitava amb el Japó, no va participar en les competicions.
En total, 651 persones, entre elles 6 dones, van actuar als III Jocs Olímpics d’estiu. Van competir per 94 sèries de premis en 18 esports. L’equip més gran va ser els Estats Units d’Amèrica; van representar 533 persones als jocs. En molts esports (boxa, lluita, waterpolo, tir amb arc i tennis), només hi van actuar esportistes nord-americans, de manera que els jocs van demostrar clarament la primacia del país.
A Sant Lluís es va començar a premiar per primera vegada tres, no dos atletes que van mostrar el millor resultat. El principal guanyador del concurs va rebre una medalla d’or; atleta en segon lloc: plata; i el tercer lloc va ser marcat per un premi de bronze. Aquesta tradició ha perdurat fins als nostres dies.
En el rànquing no oficial dels equips, els països participants se situen de la manera següent: I place - EUA (78 or, 82 plata, 78 medalles de bronze), II lloc - Alemanya (4 or, 4 plata, 5 medalles de bronze), III lloc - Cuba (4 or, 2 plata, 3 medalles de bronze).
