El bàsquet va aparèixer al programa olímpic al darrer fòrum prebèl·lic: el 1936 a Berlín. Hi van participar 23 equips, fet que va convertir el torneig de bàsquet en el més representatiu dels esports d’equip als XI jocs d’estiu. El primer or en aquest esport va ser per a l'equip nord-americà, el segon van ser canadencs, i el tercer: mexicans.
Els nord-americans van continuar dominant aquest esport: d'una dotzena i mitja de tornejos en què va participar l'equip d'aquest país, només en tres van perdre el campionat. Dues vegades a la primera línia podia estar la selecció nacional de l’URSS, una vegada, la selecció de l’Argentina. Els nord-americans no van participar als Jocs Olímpics de 1980, i els jugadors de bàsquet iugoslaus van aconseguir l'or. A causa dels equips soviètics, a més de dos premis d'or, hi ha quatre de plata i tres de bronze, aquesta és la segona línia del rànquing combinat dels èxits dels jugadors de bàsquet masculí.
El bàsquet femení es va afegir al programa de jocs d’estiu després de deu cicles olímpics, abans de la XXI Olimpíada, que es va celebrar a Atlanta el 1976. El primer torneig el van guanyar jugadors de bàsquet de la Unió Soviètica, així com el següent, celebrat sense la participació dels nord-americans. Una vegada més, als Jocs d’Estiu de Barcelona de 1992, un equip format per jugadors de les antigues repúbliques de l’URSS va excel·lir en competicions de bàsquet. A la resta de tornejos olímpics femenins, i ja n’hi ha hagut sis, només van guanyar les seleccions nacionals dels Estats Units.
Els equips masculins de bàsquet de Rússia durant el període en què va actuar com a estat independent, mai no han pogut guanyar medalles de l’Olimpíada. Les dones tenen millors resultats: en els dos darrers fòrums d’esports d’estiu van guanyar medalles de bronze.
Segons la normativa vigent, els jugadors de bàsquet professionals tenen dret a participar en tornejos olímpics de bàsquet. La selecció d’equips que es permeten iniciar-se es realitza segons un esquema predeterminat en el qual només s’identifiquen tres llocs a les competicions classificadores. La resta es reparteixen entre els campions d’Àfrica, Amèrica (2 equips), Àsia, Europa (2 equips) i Oceania. El altre campió mundial i la selecció nacional del país amfitrió de l'Olimpíada aconsegueixen un altre lloc.
