Seül va rebre el dret a organitzar els XXIV Jocs Olímpics d'estiu a la 84a sessió del COI el 30 de setembre de 1981. Després dels boicots als anteriors Jocs Olímpics, els atletes més forts de l’URSS, els Estats Units, l’Alemanya de l’Est i altres països finalment van tornar a tenir l’oportunitat de mesurar la seva força.
Aquesta vegada tampoc no es van evitar del tot els boicots: com a mostra de solidaritat amb la RPDC, que va insistir a celebrar els Jocs Olímpics a Corea i va decidir boicotejar els jocs quan Seül fos la seu, Cuba, Etiòpia, Nicaragua i alguns. altres països.
Malgrat això, 159 països van participar en els jocs, estaven representats per 8391 atletes, la qual cosa va ser un rècord. La retransmissió dels jocs va ser vista per més de tres mil milions de persones a 139 països del món. El programa dels Jocs Olímpics inclou nous esports: tennis i taula de taula, esprint femení en ciclisme, 10.000 metres de carrera per a dones i 11 disciplines més.
Ja s’ha acostumat a que la lluita més intensa per les medalles fos entre l’URSS, els EUA i la RDA. Així, va ser a Seül, a la classificació de l’equip no oficial, els atletes soviètics van guanyar 55 medalles d’or, 31 de plata i 46 de bronze. Els olímpics de la República Democràtica Alemanya van aconseguir destituir els nord-americans i ocupar el segon lloc, van rebre 37 premis d'or, 35 de plata i 30 de bronze. Els atletes dels Estats Units van quedar una mica per darrere, aconseguint 36 medalles d’or, 31 de plata i 27 de bronze.
A les competicions de Seül, les gimnastes soviètiques van exercir excel·lentment, guanyant 10 premis del màxim nivell sobre 14. Els atletes van obtenir el mateix nombre de medalles d'or. Les victòries les van aconseguir els equips de bàsquet i handbol masculí. De nou, com als Jocs Olímpics de Moscou, el nedador soviètic Vladimir Salnikov va guanyar la medalla d’or. Però l’autèntica heroïna dels Jocs Olímpics va ser l’atleta de la RDA, Christina Otto, que va rebre 6 medalles d’or en natació.
Una mica per darrere de Christina, el nedador nord-americà Matt Biondi, que va obtenir 5 medalles del més alt nivell. La seva compatriota Janet Evans va rebre tres medalles d'or més.
L’equip de futbol soviètic va actuar excel·lentment als partits de Seül, que van aconseguir vèncer als eminents brasilers a les finals amb un 2: 1, gols de Igor Dobrovolsky i Yuri Savichev.
Als XXIV Jocs Olímpics d’estiu, els atletes van mostrar molts resultats destacats, però aquests jocs també van ser recordats per un gran nombre d’escàndols de dopatge. Així doncs, el famós velocista canadenc Ben Johnson va perdre una medalla d’or, en córrer una distància de 100 metres amb un fenomenal temps de 9, 79 segons. Dos halterofiliars búlgars que van obtenir medalles d'or en les seves categories de pes van ser desqualificats. Temint-se de nous escàndols, els halterofiliars búlgars van deixar Seül, fins i tot els atletes que encara no havien actuat.
Els jutges no sempre es van comportar amb objectivitat. Així, al ring de boxa, la futura estrella mundial de la boxa americana Roy Jones va superar per complet al seu rival sud-coreà, Park Si Hoon. El percentatge de vaga va arribar a 86:32 a favor del nord-americà, Park Xi Hong un cop enderrocat. Tanmateix, la victòria del jutge es va donar finalment al maltractat i amb prou feines de peu als coreans. Malgrat aquesta pèrdua, Roy Jones va rebre de la International Amateur Boxing Association el títol del boxeador olímpic més destacat de Seül i el premi Val Barker. Normalment aquest premi s’atorga al guanyador del concurs. Més tard, els jutges que van jutjar aquesta baralla van ser desqualificats: van aconseguir demostrar que van rebre suborns de la delegació sud-coreana. La decisió sobre el guanyador no es va revisar mai, però el 1997 Roy Jones va rebre l’ordre olímpic d’argent.
Tot i els resultats molt barrejats, els Jocs Olímpics de Seül han esdevingut una fita important en la història del moviment olímpic. En particular, un enduriment significatiu del control de dopatge ha fet que els Jocs Olímpics següents siguin molt més honestos.
