El 1972, per primera vegada, es van celebrar els Jocs Olímpics fora dels Estats Units i Europa. La capital dels XI Jocs Olímpics d’hivern va ser la ciutat japonesa de Sapporo. Els jocs es van celebrar del 3 al 13 de febrer.
El Japó no pretenia ser la primera potència esportiva en aquell moment. Per tant, l'objectiu principal del Comitè Olímpic del Japó era demostrar els èxits socials i econòmics del país durant els anys de postguerra. Acreditació dels jocs va rebre més de 4.000 periodistes. Aquest va ser el primer rècord dels Jocs Olímpics.
Sapporo ja va rebre el dret d’acollir els Jocs Olímpics del 1940, però a causa de la guerra amb la Xina, el Comitè Olímpic Japonès va rebutjar aquesta honorable missió. Els Jocs Olímpics van tornar al Japó després de llargs 32 anys. Esportistes de 35 països van participar en les competicions el 1972, en total van participar 1006 atletes. Per primera vegada, esportistes d’un país no hivernal com Filipines van jugar a jocs.
A Sapporo es van jugar 35 conjunts de premis en 10 disciplines esportives. El primer lloc de la classificació de les medalles no oficials es va emportar amb confiança per part de l'equip de l'URSS. Els atletes soviètics van guanyar 16 medalles, entre les quals 8 d’or. El segon lloc, inesperat per a molts, el va prendre l’equip de la RDA, que va participar en els jocs d’hivern per segona vegada en la història d’aquest país.
L’heroïna dels Jocs Olímpics va ser l’esquiadora Galina Kulakova, que va guanyar tres medalles d’or olímpiques en un partit (distàncies de 5 i 10 km i el relleu 4x7, 5 km). Un altre heroi va ser l’holandès Ard Schkenk. Va obtenir tres medalles d’or en patinatge de velocitat (a distàncies de 1.500 m, 5.000 m i 10.000 m). Més tard, una varietat de tulipa fou nomenada en honor seu a Holanda.
Als Jocs Olímpics de Sapporo per primera vegada, la gran patinadora figuerenca Irina Rodnina es va convertir en la campiona olímpica. Després va patinar amb Alexei Ulanov. Els atletes soviètics també el van ocupar el segon lloc a la competició de parelles, Lyudmila Smirnova i Andrei Suraykin.
La veritable sensació va ser l’actuació dels saltadors japonesos. Els japonesos, que no van comptar amb un èxit particular, van pujar tot el podi en saltar d’un trampolí de setanta metres. Però abans d’això, l’equip japonès només tenia una medalla olímpica de plata, guanyada als jocs de 1956 a Cortino d’Ampezzo.
Els jocs d’hivern a Sapporo van estar marcats per la lluita contra la “professionalitat” del moviment olímpic. Un esquiador d’Àustria Karl Schranz va ser retirat de la competició. Va patir per segona vegada. La primera vegada que es va privar d'una medalla olímpica d'or als Jocs de Grenoble de 1968. Schranz va ser castigat per contractes amb patrocinadors i anuncis per a fabricants de material esportiu. En aquells anys, es creia que els diners no tenien cabuda als esports aficionats.
Va ser l’enfrontament entre professionals i aficionats el que va provocar que l’equip d’hoquei canadenc boicotequés els partits a Sapporo. Els jugadors canadencs d’hoquei van insistir a concedir el dret a participar en els Jocs Olímpics als atletes de la NHL, i van assenyalar que els jugadors d’hoquei soviètics són amateurs només en paper. Però la seva sol·licitud no va ser atesa, per la qual cosa els fundadors de l’hoquei sobre gel es van negar generalment a participar en competicions. Els jugadors d’hoquei de l’URSS es van convertir en guanyadors, els nord-americans van ocupar el segon lloc i els atletes de Txecoslovàquia van guanyar el bronze.
Un fet interessant: durant l’assaig de l’obertura dels jocs, un dels espectadors va cridar l’atenció dels organitzadors sobre la correcta disposició de les anelles a la bandera olímpica. Segons les regles, els anells estan ordenats en el següent ordre: blau, groc, negre, verd, vermell. Va resultar que la bandera equivocada es penjava a tots els jocs d’hivern, a partir del 1952. I ningú es va adonar de l’error.
