La ciutat austríaca d'Innsbruck va haver de competir amb el rival canadenc Calgary i la finlandesa Lahti pel dret a acollir els Jocs Olímpics blancs de 1964. La decisió de celebrar els IX Jocs Olímpics d’hivern a Àustria va ser presa pel Comitè Olímpic Internacional el 1955 per majoria absoluta de vots. 49 participants de la sessió van votar a favor d’Innsbruck, mentre que cap dels altres dos candidats va obtenir deu vots.
La preparació per als Jocs Olímpics no va ser fàcil. L’hivern alpí d’aquell any va ser suau i no nevat. La neu s'havia de lliurar i posar manualment a les pistes d'esquiadors, corredors de trineus i bobsledders. Els militars es dedicaven a això. No totes les competicions es van celebrar a Innsbruck. Esquí de fons es va celebrar a Seefeld, es van practicar pistes de trineus i tobogans a Eagles, i els eslàlomistes van celebrar les seves competicions a Litsum. Les competicions es van celebrar del 29 de gener al 9 de febrer. Es van atorgar 34 conjunts de premis.
Els Jocs Olímpics d’Innsbruck van passar a la història principalment a causa de la participació d’equips de països asiàtics, on abans no eren especialment populars els esports d’hivern. La portaveu de la RDP, Han Pil Hwa, fins i tot es va convertir en medalla de plata en el patinatge de velocitat. Esportistes de l’Índia i Mongòlia també es van dirigir a les pistes d’Innsbruck.
Al programa olímpic de 1964, van aparèixer algunes noves disciplines. Així, es van jugar tres conjunts de medalles en luge: en seleccions entre homes i dones i en dobles masculins. Els "esquiadors voladors" tenen un segon trampolí. Els bobsledders van tornar a les pistes olímpiques després d’un descans de vuit anys. En total, van participar a la competició 1091 atletes de 36 països, dels quals 892 van participar en els programes masculins i 199 en els femenins.
L’heroïna dels IX Jocs Olímpics d’hivern va ser l’atleta soviètica Lydia Skoblikova. A les distàncies de patinatge de velocitat sense igualar-se, va guanyar 4 medalles d'or a totes les distàncies femenines: 500, 1000, 1500 i 3000 m. L’esquiador soviètic Claudi Boyarsky va actuar de manera brillant. Es va emportar 3 medalles d’or: en curses individuals de 5 i 10 km i en el relleu d’esquí femení 3X5 km. Per sempre en la història de l’esport i el duo d’esquí francès: Christine i Mariel Gorchel. Les dones franceses van jugar medalles d’or i plata entre elles en totes les disciplines d’esquí.
Hi havia molts "registres olímpics" a Innsbruck el 1964. Aquesta va ser la primera olimpíada, que va provocar un interès sense precedents en el públic. Més d’un milió de persones van assistir a la grada. Malauradament, entre els registres eren tristos. Mai abans hi havia hagut tantes ferides als Jocs Olímpics, i a la pista de tobogan en curses prèvies, l'atac anglès Kazimierz Skshipetsky va ser assassinat. La causa de la tragèdia va ser una pista difícil i les condicions meteorològiques severes.
Un dels principis bàsics olímpics és el respecte mutu. A Olympic Innsbruck, es va atorgar per primera vegada una medalla per la noblesa. Ho tinc el bobsledder italià Eugenio Monti. Durant la competició de parells de bobsled, una de les parts va desaparèixer dels seus rivals del Regne Unit. L’atleta italià els va donar la seva. Els britànics van guanyar a la pista i l’acció de Monty va entrar per sempre a la història dels esports com a exemple d’una actitud realment olímpica envers els rivals.
Esportistes de la Unió Soviètica van actuar de manera brillant als IX Jocs Olímpics d’Hivern. Van obtenir 25 premis, dels quals 11 van ser de màxim nivell, vuit vegades els atletes soviètics van pujar al segon esglaó del podi i sis vegades al tercer. La competició de l’equip soviètic a la classificació d’equips no oficials la va fer els equips d’Àustria i Noruega. Els austríacs van guanyar 4 medalles d'or, els noruecs - 3.
