Els Jocs Olímpics es van originar a l’antiguitat a Grècia, a Olympia, ara una petita ciutat. Glorificaven un cos humà sa i harmoniós, la unitat de la nació. A Rússia, el moviment olímpic va començar a concretar-se al tombant dels segles XIX i XX, quan la gent va començar a adonar-se de la importància dels esports.
El Comitè Olímpic Rus va aparèixer el març de 1911. Als Jocs Olímpics d’Estocolm del 1912, la delegació russa va guanyar dues medalles de plata i dues de bronze. Per identificar talents joves, van començar a celebrar olímpies tot russes. Després, atletes russos i soviètics van participar en els Jocs Olímpics moltes vegades i van guanyar un gran nombre de medalles.
El Moviment Olímpic uneix organitzacions, esportistes i altres persones guiades per la Carta Olímpica. Els components del moviment olímpic són el Comitè Olímpic Internacional, les federacions esportives internacionals i els comitès olímpics nacionals. També inclou els comitès organitzadors dels Jocs Olímpics, associacions nacionals, etc.
L’objectiu del moviment olímpic és ajudar a millorar el món educant els joves i fomentant l’esport. El reconeixement per part del Comitè Olímpic Internacional és un criteri per formar part del Moviment Olímpic. Entre les tasques hi ha la combinació d’esports amb educació i cultura.
Segons la Carta Olímpica, la base filosòfica de l’olimpisme modern és l’harmonia del cos, la voluntat i la ment. L’objectiu del moviment olímpic és també promoure i aclarir les idees bàsiques, els valors i els ideals de l’olimpisme, entre els quals es troben la germanor i l’amistat dels pobles, el desenvolupament harmoniós de l’individu com a garantia de pau. També es centra en un estil de vida saludable i en la comprensió de la necessitat d’esforços per aconseguir objectius.
Alguns crítics, remarcant la direcció positiva de la ideologia olímpica, diuen que a la pràctica l’organització de competicions orienta els esportistes a sacrificar la seva salut pel bé de la victòria, a guanyar a tota costa, a centrar-se en desenvolupar només el cos. Creuen que d’aquesta manera es minen els ideals de l’olimpisme.
