La bicicleta de muntanya o la bicicleta de muntanya és un esport relativament jove i de ràpid desenvolupament. Les bicicletes de muntanya es milloren constantment. Aquest esport es va incloure al programa dels Jocs Olímpics d’estiu del 1996.
Malgrat la seva joventut, la bicicleta de muntanya ha guanyat una gran popularitat a diversos països. Va ser inventada als anys 50 del segle XX. El fet que el ciclisme de muntanya s’ha convertit en un esport oficial es deu principalment als membres del Velo Club Mount Tamalpais. Primer van organitzar una cursa de baixada a prop de la ciutat de San Francisco. Aviat, aquest esport actiu va atraure l’atenció d’atletes d’altres països.
Gràcies als seus seguidors i mitjans de comunicació, la bici de muntanya ha estat àmpliament coneguda. El 1990 va ser declarat esport professional i reconegut per l’Organització Mundial del Ciclisme i, després de 6 anys, va passar a formar part del programa olímpic.
Les competicions masculines es fan a distàncies de 40 km a 50 km, i les femenines - de 30-40 km. La distància que recorreran els esportistes depèn del temps total aproximat per superar el recorregut. El campionat masculí es celebra durant 2 hores 15 minuts, i el femení, no més de dues hores.
La distància per a la carrera final es determina en funció de les condicions meteorològiques. Els corredors no haurien d’empènyer ni arrossegar la bici fins a tot el cas, en cas contrari, aquestes accions poden conduir a una revisió dels resultats.
Els atletes comencen al mateix temps. Els ciclistes primer caminen una volta d’1, 8 km, tornen a la sortida i després passen un nombre predeterminat de voltes. El competidor que arriba a la primera línia guanya la competició.
Els corredors tenen prohibit utilitzar ajuda de qualsevol altre persona per evitar la desqualificació. Els fracassos dels equips es veuen obligats a solucionar pel seu compte. A més, els esportistes no han d’interferir amb els adversaris i donar pas a participants més ràpids a la cursa.
Aquesta competició es fa per eliminació: el motorista que va fer la volta al cercle serà retirat de la pista.
Per a la carrera, la pista s'utilitza en terrenys accidentats. Al damunt, cada 1 km hi ha indicadors de la distància restant i hi ha informació sobre els trams perillosos de la zona.
Les bicicletes de muntanya estan fabricades amb materials d’alta resistència, tenen frens potents, pneumàtics ajustats. Els esportistes han de portar cascos de protecció, ja que durant la cursa són possibles diverses situacions i ferits perillosos.
