Els Jocs Olímpics no només augmenten el prestigi del país entre altres estats, sinó que també comporten grans costos financers. Malgrat això, tots els països consideren un honor trobar la flama olímpica a casa i no escatimar l’organització d’aquest gran esdeveniment esportiu.
Els jocs més cars es van celebrar a Beijing el 2008. Aleshores van costar 40.000 milions de dòlars a la Xina. Cal destacar que aquesta quantitat no va fer absolutament cap perjudici a l’economia xinesa: el país té prou capital per construir noves línies de metro, instal·lacions esportives i aconseguir que els Jocs Olímpics tinguin èxit.
Abans d’aquest esdeveniment esportiu a la Xina, els ingressos fiscals van augmentar un 20-30 per cent i el dèficit pressupostari en aquell moment va disminuir del 3% (2002) a l’1% (2007). Cal destacar que només es va gastar el 20% de l’import total en la construcció de projectes olímpics. La resta es va invertir en infraestructures a llarg termini. Per exemple, un objecte es va donar a la Universitat de Ciència i Tecnologia de Pequín.
Altres jocs cars són les competicions de 1976 que es van celebrar a Mont-real. Els XXI Jocs Olímpics van costar 20.000 milions de dòlars estatals. A més, per pagar un deute tan gran, el país va trigar 30 anys. I abans del final del segle XX, el Canadà va introduir un impost del 20% sobre la venda de productes del tabac.
Val la pena assenyalar que no es va malgastar una quantitat tan gran: els Jocs Olímpics de Mont-real s’han convertit en un dels espectacles més emocionants i vistosos per a milions de persones de tot el món. Quin va ser el simple cost de l'arribada del foc d'Atenes a Canadà, això es va fer amb l'ajut d'un làser llançat des d'un satèl·lit espacial. I des d'Ottawa a Mont-real, es van traslladar 500 atletes, cadascun dels quals va superar un quilòmetre. A la pista esportiva es van instal·lar dues enormes pantalles, que van emetre competicions amb repeticions a càmera lenta de moments interessants i es va construir la torre més alta inclinada a l'estadi olímpic.
Curiosament, tota la família reial d'Anglaterra va estar present a la cerimònia inaugural, i la filla d'Elisabeth II, Anna, va participar en competicions eqüestres. Així mateix, aquesta Olimpíada es va recordar pel fet que els propietaris de la competició per primera vegada en la història dels jocs no van guanyar ni una sola medalla d’or. A la guardiola de l’equip canadenc només hi havia 5 medalles de plata i 6 de bronze.
