El 1908, els jocs es van celebrar per primera vegada al territori de l'Imperi Britànic, a Londres. Tot i que els Jocs Olímpics d'aquells dies no van ser un esdeveniment de proporcions com al segle XXI, va esdevenir un esdeveniment esportiu important per a Europa.
La capital dels jocs el 1908 podria convertir-se fàcilment en Roma. L’obstacle eren les dificultats econòmiques i els desastres naturals a Itàlia el 1906, que requerien costos addicionals.
El 1908, 23 països van participar en els Jocs Olímpics. Hi havia 22 equips, ja que Austràlia i Nova Zelanda van enviar atletes junts. Per primera vegada en la història dels Jocs Olímpics, hi van participar més de 2.000 esportistes, entre els quals hi havia diverses desenes de dones.
La majoria dels participants eren d’Europa, però també hi havia atletes dels EUA, Argentina i, com s’ha esmentat anteriorment, d’Austràlia i Nova Zelanda. Un equip separat era de Sud-àfrica, tot i que aleshores encara formava part de l’Imperi Britànic. Des dels països d’Àsia, només estava representada Turquia.
Per primera vegada en aquests jocs, es va anunciar una classificació per equips no oficial per país. El primer lloc va ser a l'amfitriona de la competició: Gran Bretanya. La van seguir un marge considerable pels equips dels EUA i Suècia.
L’Imperi rus també va enviar els seus esportistes als jocs. La delegació del país era petita, només 6 esportistes en 3 esports. Tot i això, aquestes competicions van tenir èxit per al país: es va rebre la primera medalla olímpica d'or. Va ser guanyada pel patinador Nikolai Panin, la qual cosa va demostrar la bona posició de Rússia als esports d'hivern. Cal recordar que el 1908 encara no hi havia divisió dels Jocs Olímpics en estiu i hivern.
El rendiment dels lluitadors russos també va tenir èxit: dos d'ells van obtenir plata en les seves categories de pes.
En general, els jocs a Londres van resultar estar molt millor organitzats que les competicions d’anys anteriors a París i a Sant Lluís. L’atenció als jocs de la família reial va tenir un paper: van ser oberts pel rei Eduard VII, i l’hereu del tron, el futur George V, va ajudar el Comitè Olímpic Internacional a trobar finançament per completar la construcció d’instal·lacions esportives.
