L’any 1906, deu anys després dels primers Jocs Olímpics d’Atenes, es van celebrar uns Jocs Olímpics extraordinaris no contemplats. Al principi, la decisió de Grècia de celebrar-ho va provocar una forta crítica a alguns comitès olímpics. No obstant això, a poc a poc, la seva opinió va canviar en millor lloc a causa que molts països no podien enviar equips seriosos a Sant Lluís o ni tan sols van participar als Jocs de 1904 a causa de l’elevat cost de la carretera cap als Estats.
Els Jocs Olímpics, conduïts a l'ombra per les fires internacionals, estaven vivint una crisi prolongada. En el context d'aquesta situació, els grecs, com a guardians de l'antiga cultura hel·lènica, es van permetre celebrar la Interolímpia. Tot i que els Jocs Olímpics d’Atenes de 1906 van ser el primer i únic esdeveniment d’aquest tipus i els seus resultats no van ser reconeguts com a oficials, els organitzadors van fer front a la tasca: donar vida a un projecte ofegat.
El fòrum grec, a diferència dels seus dos predecessors oficials, no va ser gaire estès en el temps i va aconseguir convertir-se en un esdeveniment mundial, havent reunit per a la competició un públic rècord per aquells temps: 884 atletes, que representaven 20 països.
Per primera vegada en la història dels Jocs, tots els participants van passar pel procediment d’inscripció als Comitès Olímpics Nacionals. També, per primera vegada, els espectadors van veure les cerimònies d’obertura i cloenda dels Jocs, la desfilada olímpica i l’aixecament de pancartes nacionals en honor dels guanyadors a les grades.
Són curiosos els fets relacionats directament amb els participants als Jocs Olímpics de 1906. Ray Urey, un campió olímpic de vuit vegades en atletisme a la Interolimpíada, va guanyar el salt de llargada d’un lloc (3 m 30 cm) i el salt llarg d’un lloc (1 m 56 cm). Si es tinguessin en compte aquests resultats, hauria superat Paavo Nurmi i Karl Lewis en or (9 medalles d'or cadascuna). Ray Urey ja no es va permetre participar als Jocs Olímpics d’Estocolm el 1912 per la seva edat, tenia 39 anys.
Paul Pilgrim, corredor dels Estats Units, va guanyar dues distàncies entre 400 i 800 metres. Aquest resultat es va repetir només després de 70 anys per l'atleta Alberto Juantorena als Jocs Olímpics de Mont-real.
El corredor canadenc Billy Schering va arribar a Grècia 2 mesos abans dels partits per adaptar-se a les condicions locals. Els seus esforços no van ser en va, va guanyar inesperadament una marató per a tothom. El príncep coronel de Grècia Georg, juntament amb Schering, van dirigir la ronda final de l'estadi.
En els jocs de la Interolimpíada de 1906, els atletes de Finlàndia van actuar per primera vegada i van obtenir immediatament l'or. Werner Järvinen va rebre una medalla per haver llançat un disc d'estil antic.
El major nombre de premis als Jocs Olímpics va ser guanyat per un irlandès-americà, Martin Sheridan. Va rebre l'or pel tret posat i el llançament de disc d'estil clàssic. Per salts llargs i alts d’un lloc va obtenir plata. El rei de Grècia va presentar a Sheridan una llança del guanyador, que encara es guarda a la pàtria de l'atleta a Irlanda.
