Els Jocs d’Estiu de 1908, el nombre de convidats i atletes van superar tots els Jocs Olímpics que es van celebrar anteriorment. Van ser els primers jocs en què van participar representants de Turquia, Rússia, Islàndia i Nova Zelanda.
Quatre ciutats van lluitar pel dret a acollir els Jocs Olímpics d’Estiu de 1908 - Milà, Berlín, Roma i Londres. Els alemanys van ser els primers a renunciar a les seves reclamacions, ja que el Comitè Olímpic Nacional no va poder acordar un esdeveniment amb el govern. El COI va decidir a favor d’Itàlia, però els representants de Roma i Milà no van poder pactar quina ciutat és més digna dels Jocs Olímpics. Així, Londres, que en un principi no estava previst celebrar els Jocs, es va convertir en l’única opció.
Els Jocs Olímpics d'estiu de 1908 van atreure per primera vegada esportistes de 22 països, inclòs l'Imperi rus per primera vegada. Això supera el nombre de participants en tots els Jocs Olímpics moderns anteriors combinats. Per exemple, als Jocs del 1896, només hi van participar 241 persones. Atès que Itàlia es va negar a organitzar els Jocs Olímpics un any abans de l'esdeveniment, Londres va haver de construir ràpidament un enorme estadi, la Ciutat Blanca, que podria acollir 100.000 espectadors.
Es van preparar els llocs per a les competicions en els esports següents: patinatge artístic, tir de bancs i bales, polo, tennis exterior i interior, vela, racks, de-pom, esport d'aigua a motor, boxa, rem, lluita, hoquei de camp, gimnàstica, tir amb arc, futbol, esgrima, rugbi, ciclisme, lacrosa, submarinisme, natació, atletisme, waterpolo i tir de guerra. Les dones van participar en tres tipus de competicions: patinatge artístic, tennis i tir amb arc.
Les competicions van començar el 27 d’abril i l’acte d’obertura es va celebrar només el 13 de juliol. A causa d’aquest molest embolcall quan es van obrir els Jocs, ja s’havien jugat 25 conjunts de medalles. Els seus propietaris, els britànics, el primer lloc al final de la IV Olimpíada amb un gran marge. Van obtenir 56 medalles d'or, 51 de plata i 38 de bronze. Els atletes nord-americans van rebre 23 medalles d’or i 12 de plata i bronze. El tercer va ser els suecs amb 8 medalles d’or, 6 d’argent i 11 de bronze.
